Interessant el dossier de l’ARA del diumenge 7: La poderosa ment animal. Constata un fet que no té res de novetós ni d’estraordinari, que nombrosos estudis revelen capacitats cognitives sorprenents i comportaments complexos davant de la mort en algunes espècies d’animals.
Com diu el Toni Pou, hi han estat sempre. Al nostre costat. Però, majoritàriament, no hem fet més que aprofitar-nos-en. Primer ens en menjàvem la carn i fèiem servir les pells per abrigar-nos, i els ossos i els tendons per fabricar eines. Després vam aprofitar la seva força per desplaçar-nos i llaurar els camps. Ara, a més, alguns ens fan companyia. N’hi ha que ens serveixen per experimentar amb medicaments.
També hi ha llocs on, malgrat aquest aprofitament, se’ls tracta amb respecte. Els san del desert del Kalahari són l’última cultura que caça mitjançant el que alguns experts pensen que és la tècnica més ancestral de totes, probablement anterior a la fabricació d'eines esmolades: la caça per esgotament. Consisteix a córrer al darrere de la presa fins que mor de pura extenuació.
Al dossier també trobem 10 curiositats que segur que ens hem preguntat sobre els animals: per què les formigues van en fila? Per què els flamencs dormen sobre una pota?...
El dossier no parla dels animals més animals de tots, les persones humanes. Es cura amb salut perquè no em direu que no hi ha teca a poc que hi pensis.
A títol personal, i un cop entès el per què som animals de companyia, la pregunta que vull fer és per què moltes però que moltes vegades aprenem a garrotades. Au, ja està dit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada