Totalment d’acord amb la Marta Orriols: "Casa teva no és el lloc on has nascut, sinó on sents que has pogut ser tu mateixa" (Jordi Nopca. ARA llegim 14/1/2023).
L'escriptora explora la identitat, el desig i l'herència familiar a 'La possibilitat de dir-ne casa', la seva tercera novel·la.
Jo, que vaig néixer i viure els 6 primers anys de la meva vida en un poblet minúscul de la província de Conca, 14 anys a Montblanc, 8 anys tombant per diferents pobles (Tarragona, el Vendrell, Banyeres del Penedès, Barcelona, La Bisbal del Penedès, l’Arboç) i 35 anys a Vilafranca del Penedès ho certifico amb tota seguretat.
Aquests dies que estem mirant pisos per un familiar me n’adono de la importància de la nostra llar, pròpia, ocupada o de lloguer, del que costa trobar-la i pagar-la i de la necessitat de tenir no ja només una habitació pròpia per passejar els dubtes -que deia la Virginia Woolf fa més de cent anys- sinó una llar on trobar-se bé, requisit indispensable per tal de poder portar una vida digna i saludable. Això si és que hi ha cases d’algú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú