Sense ficció. Via Laietana, 43.

El programa del Sense ficció  “Via Laietana 43” és d’una qualitat excepcional. Un viatge per la memòria històrica de la comissaria de Via Laietana de Barcelona que identifica als principals torturadors a partir del testimoni de les víctimes.
La rigorositat, el grafisme, les recreacions, la tria de persones entrevistades… tot plegat excepcional, molt meritori.
Centenars de policies van fer de torturadors durant dècades a la comissaria Laietana de Barcelona, temuda per la brutalitat i el sadisme en els interrogatoris dels detinguts per raons ideològiques, religioses, ètniques o de gènere.
Com diu la Roser Vernet (Lo mig del món. Club editor, 2023) la memòria és un tresor i un llast. La memòria com una presència i una absència, perquè no és només allò que recordes, és allò que has oblidat però que hi és, deixant espai i ocupant-lo alhora.
En un país com cal la comissaria de la Via Laietana 43 seria un memorial històric rellevant i significatiu per a tothom, que no un lloc de culte, i especialment per a les noves generacions. A l’estat espanyol això no té cabuda, desmemoriats com estem, ara i durant els darrers 45 anys. No es va fer quan tocava, es va desaprofitat el moment històric més idoni i ara ja tot costa més i més.
La desmemòria, la postveritat, la impostura monumental de la Transició han liquidat tota possibilitat de retre comptes, fer justícia a la veritat i tancar uns episodis dolorosos i traumàtics.
És el que té el negacionisme, la manca de valors democràtics i les postures acomodatícies i simplistes. I així estem, amb una sabata i una espardenya, en precari i amb l’ai al cor pel que sembla que s’acosta.