Josep Cañas i Cañas

És a través del Joan Jané que vaig conèixer, ja fa dues dècades, Josep Cañas i Cañas, dibuixant i escultor de Banyeres del Penedès. Als anys 80 el Joan es va convertir en col·laborador de l’artista i més tard fins i tot seria el seu marmessor.
Ara fa uns dies els Castellers de Vilafranca i el Joan Jané en nom dels Amics de Josep Cañas van retre homenatge a l’artista, tot coincidint amb el 75è aniversari de la colla castellera. Josep Cañas és l’autor del monument als Castellers que es va inaugurar el 1963 a Vilafranca.
Josep Cañas també era un lletraferit que, negre sobre blanc, deixava constància dels seus pensaments en multitud d’escrits escampats per tot els racons de casa seva. El 2011 es va publicar una tria en un llibret: “Espines i flors. Pensaments escrits al llarg de la seva vida”.
Posat a triar em quedaria amb els seus dibuixos i escultures però val a dir que alguns dels seus escrits tenen nervi, grapa i ganxo. Tots fruit de l’experiència viscuda.
Amb 96 anys a sobre un té la sensació que havia fet, aquì i allà -a CAtalunya i a l’exili- tots els papers de l’auca i que era posseïdor d’aquella aurèola que arrosseguen les persones amb dilatada experiència, en aquest cas un homenot del segle XX, un més dels nostres pares i/o avis amb una trajectòria vital singular, memorable i fecunda. Molt més que la nostra.
Ara d’aquì a una estoina aniré a fer un beure amb el Joan i, de ben segur, en tornarem a parlar. Com també recordarem algunes peripècies de fa 30 o 40 a. És el que té fer-se gran!