La festa, un espai de conflicte?

Tot i que comparteixo moltes vegades les reflexions de Manuel Delgado, a tall d’exemple i com a botó de mostra una que diu que “la felicitat és un invent del s. XVIII que funciona com una pastanaga davant d’un burro”, aquest cop no és cas.
Em refereixo a “La festa és, per definició, un espai de conflicte” (Vilaweb 30/8/2024), una entrevista a l’antropòleg, que defensa el dret de la colla dels Blaus de Granollers de fer tallers de còctels Molotov ficticis durant la festa major.
Delgado és l’home ideal per a parlar de l’acarnissament que hi ha hagut contra la colla dels Blaus de Granollers, després d’haver fet un taller durant la festa major en què es practicava el llançament de còctels Molotov ficticis, de broma, contra ninots que simulaven ser policies. Delgado ha teoritzat de fa anys sobre la festa i explica que el ritual d’atacar metafòricament l’autoritat no se l’han inventat pas els Blaus. De fet, agredir de broma l’autoritat, de manera no lesiva, és precisament una característica de la festa.
L’àmbit de la festa és l’àmbit de la llibertat de manifestació i d’expressió. La festa és una mena de territori en què es poden dir i fer coses que no són les habituals i que no necessàriament impliquen una dimensió literal d’allò que representen.
Fins aquí bé però això no ens delimita la frontera entre allò que és permissible, ni que sigui dins de la discrepància, i allò que és intolerable. Cal afinar i mirar cas a cas, no serveixen les declaracions de principis.
Del tot injustificable l’acarnissament que hi ha hagut contra la colla dels Blaus de Granollers, però, alhora, totalment desafortunada i inoportuna la proposta de taller, que una mica d’autocrítica també estaria bé per part dels organitzadors del taller i de la festa.
Estem en plena festa major a Vilafranca. El jovent adolescent del costat de casa i uns quants amics, que la viuen amb una intensitat immesurable, sopen i fan xerinola. Des de la nostra habitació se senten les veus i la gresca. 

A quarts de 3 de la matinada, per acabar-ho d’adobar, fan sonar la gralla… i això ho trastoca tot. Arribats en aquest punt penso en la reflexió de Manuel Delgado: “La festa és, per definició, un espai de conflicte”. La gralla dels veïns converteix la festa en espai de conflicte. I la raó, aquest cop, és nostra, no dels nostres veïns adolescents.

Durant 4 dies de festa major s’han programat concerts al centre de Vilafranca, de música en directe i de DJ,  que s’inicien a les 3 i fins i tot a les 4 de la matinada. A casa sentim fins a les 5 d’alba, i amb un volum desmesuradament exagerat, la música màquina del darrer DJ 

Us asseguro que la festa es converteix en espai de conflicte. No hi ha dret, ni cap necessitat d'allargar  fins a gairebé trenc d'alba aquests darrers concerts de qualitat musical més que dubtosa i totalment prescindibles. S’hauria de fer compatible les ganes de gresca i el dret al descans nocturn del veïnat a partir de segons quines hores de la matinada.