Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

20 de setembre del 2024

“Valor: se le supone”. Candideses

Cándido Méndez sorprèn i advoca per recuperar la mili perquè "s'està desfent la identitat nacional". Els comentaris a Twitter, sucosos, naturalment:
- Que l'exèrcit sigui, un cop més, garant final de la unitat l'Estat Espanyol és prou significatiu.
- Més espanyol que sindicalista, sempre.
- En té un bon record de la mili. Anava a esquiar i tot.
- L’odi a la diversitat no té límits.
- Si cal, tornant a la mili per ser bons espanyols.
Vaig fer el servei militar, la punyetera mili, d’octubre de 1980 a desembre de 1981 a Madrid. Una experiència quasi religiosa. I molt patriòtica, això sí.
Entre moltes d’altres coses vaig aturar el cop d’estat del 23F. També vaig aprendre a cosir a màquina. I vaig disparar un fusell Cetme atrotinat mitja dotzena de vegades a tot estirar. Em vaig acostumar a escoltar la ràdio i a anar al cinema d’art i assaig. També vaig prendre consciència de la magnitud de la tragèdia hispànica.
En llicenciar-me, això sí, a la meva cartilla militar la valoració era del tot ajustada. ”Valor: se le supone”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú