Ahir al cineclub, "Mistery", de Michel Franco (Mèxic, 2023). D’aquest director encara recordo “Nuevo orden”, una bona pel·lícula de suspens, distòpica, de 2020.
Mistery és una petita obra d’art, amb protagonistes de carn i ossos. Sylvia és treballadora social i porta una vida senzilla i estructurada: la seva filla, la seva feina i les seves reunions d’Alcohòlics Anònims. La seva vida farà un gir quan, després d’una reunió d’antics alumnes de l’institut, Saul la segueix a casa. Aquesta inesperada retrobada tindrà profunds efectes en la vida de tots dos i obrirà la porta al seu passat.
Una història que convida a la reflexió sobre la naturalesa dels nostres records i com aquests donen forma a qui som. Amb dues interpretacions antològiques la pel·lícula aconsegueix furgar les profunditats de l'ànima humana.
Una atenció especial es mereix el silenci de les mares davant dels abusos dels seus marits a menors, la mare que calla davant de l'escenari de violència.
En resum, i com comentem a la sortida, som la nostra memòria. La gent més feta pols i desvalguda és la que té cura de la gent feta pols i desvalguda, com sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú