Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

4 de setembre del 2024

El llenguatge inclusiu. Totis? En defensa de la Carme Junyent

El dia 3 va fer un any que ens va deixar M. Carme Junyent Figueras, professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la UB on feu recerca en l'àmbit de les llengües amenaçades i les llengües de la immigració a Catalunya. Defensora del català i contrària a les bajanades woke.
Recupero una entrevista que se li va fer ("El gran problema de la llengua inclusiva és que, en realitat, discrimina". Jordi Nopca. ARA 12/9/2021). Trio alguns fragments significatius.
"Els que manen s'han apoderat de la voluntat de les dones i ara ens la imposen", escriu la lingüista i professora al pròleg del llibre que ha impulsat, “Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou”. Recull l'aportació d'una setantena de dones que, ja sigui des de l'ensenyament, la traducció, la correcció o l'administració donen arguments per debatre sobre l'ús de la llengua inclusiva o no sexista.
El gran problema de la llengua inclusiva és que, en realitat, discrimina. Quan parlem de ciutadanes i ciutadans, les ciutadanes queden excloses del conjunt de ciutadans. És un canvi que em sembla perniciós i per això el denuncio. A la meva generació, quan deien que una cosa no era per a nens, jo em sentia inclosa, com a nena, en el conjunt de nens. Ara ja no és així. Hem aconseguit que les nenes s'autoexcloguin. Aquesta és una de les pitjors conseqüències del desdoblament lingüístic.
La idea que si canviem la llengua canviarà el món és una fal·làcia però cada vegada més polítics se sumen al llenguatge inclusiu. Quan crees un femení a partir del masculí, el problema és que sovint agafa un matís despectiu. En aquest punt, només cal recordar la diferència que hi ha entre un home públic i una dona pública.
El col·lectiu LGBTI+ el que vol és viure la seva vida i que els acceptin tal com són. Amb la llengua no arregles els seus problemes. Més aviat els acabes d'ensorrar, si t'hi refereixes amb paraules com totis.
Des de la mort de la lingüista Carme Junyent, diferents institucions culturals han anat posicionant-se, com ella ho feia, contra el llenguatge inclusiu. La UB va anunciar que recuperava el masculí genèric en les seves comunicacions, i l'IEC, en un comunicat, ha afirmat que "l'ús del masculí genèric és una característica de la nostra llengua", i "el masculí és el gènere no marcat". A més, diu l'Institut, "hi ha estratègies que contravenen la gramàtica del català, com és el femení genèric o la creació del gènere neutre totis)".
Totalment d’acord. Prou de confusió. Més sentit comú. En defensa de la Carme Junyent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú