Una jornada particular

De fa 3 anys l’11 de setembre és una jornada particular al carrer de l’Ateneu, entre Parlament i Amàlia Soler. I no ho dic en relació a la diada nacional de Catalunya, no. La cosa va d’aniversaris.
El nostre veí Gerard ahir dia 10 va fer 20 anys -Per molts anys!-, que és fantàstic, el millor que et pot passar a la vida si res no es torça. L’alternativa és infinitament pitjor.
Des dels 18, de fa 3 anys, que fa una celebració amb una colla d’amics a casa seva. Un sopar-espectacle de gamma extra. Cap a la mitjanit s'inicien els càntics, a pèl, a tot drap, sense aturador, bàsicament dels balls de la festa major vilafranquina, amb una especial consideració pels goigs a sant Fèlix.
Un moment àlgid d’aquesta nit passada ha estat, entre la 1 i ¼ de 2, el cant del toc de vermut i dels goigs. Des del dormitori de casa, a uns 15 metres en línia recta, ens haguéssim pogut incorporar a la cantúria doncs, ara a l’estiu i amb les finestres obertes se sent tot perfectament. Amb les finestres tancades, també.
Hi ha hagut un moment d’un cert esgotament però, cap a ¾ de 2, ha pres el relleu el ball dels bastoners… picant amb els bastons! Amb traça i bon ritme, això no es pot negar.
A les 2 de la matinada ens hem vestit i hem anat a visitar els nostres veïns, tal com ja vam fer l’any passat tal dia com avui i si fa no fa a la mateixa hora.
El fil de la conversa, similar al de l’any passat també. La nostra queixa pel no poder dormir a aquestes hores de la matinada. El seu relat: que és un dia l’any, que demà és festa, que es tracta d’un domicili particular, que l’ocasió s’ho mereix…
La conversa, de 10 minuts, és cordial però discrepant. Els oferim un proposta alternativa per l’any que ve… que hi tornaran. Ja que l’aniversari és el dia 10 i que l’endemà tornarà a ser festa, que el gruix dels actes folklòrics i de la saragata es faci el dia 10 a la nit, però que cap a la mitjanit no hi hagi més saragata, que s’imposi la contenció, que no vol dir que tothom hagi d’anar a dormir. Continuar el sopar, fer petar la xerrada i passar una bona estona sense estridències també pot ser una bona manera de continuar la celebració.
Després de la conversa ha imperat el silenci, excepte en algun moment puntual. Tot i amb això nosaltres no hem pogut agafar el son a causa de tot plegat. Tot just cap a les 4, quan ja estàvem a punt de reprendre el son, han donat per acabada la festa… o gairebé perquè llavors han anat a buidar les ampolles de vidre -amb la conseqüent sorollada- al contenidor de la cruÏlla Ateneu / Amàlia Soler, que això és el que ens han comentat uns veïns.
D’¼ de 5 a 2/4 de 5 un grupet de mitja dotzena de participants al sopar-espectacle s’han aturat sota el finestral de casa nostra per acabar-s’ho d'enraonar i decidir on s’anava de rematar la jornada. Una jornada particular.
Amb tot això avui nosaltres, veïns soferts, hem dormit de 5 a 8 de la matinada i ens hem llevat cansats i molestos per haver fet horari nocturn de festa major, quan en realitat es tractava d’una celebració privada.
Tenim un any per en davant. Mirarem de reprendre la conversa amb el Gerard per tal de trobar una solució satisfactòria per a les dues parts. Una sortida raonable. Visquem plegats i bé. O no?

PD L’ordenança de civisme i convivència de l’ajuntament de Vilafranca ja contempla aquest tipus de situacions, en concret els articles 40, 41 i 52. https://drive.google.com/file/d/1UEYI7IeRoLYMdktawZR-UBK4tpLxtREw/view?usp=sharing