La notícia “La proposta per pacificar el centre desvia tot el trànsit cap al carrer Amàlia” (El 3 de vuit, 23 agost 2024) és un primer balanç on l’equip de govern de l'ajuntament de Vilafranca defensa els darrers canvis de circulació perquè diu que han reduït el volum de vehicles.
El balanç de l'equip de govern, de les primeres quatre setmanes de funcionament dels canvis, és positiu: s’ha aconseguit una reducció evident del volum de 8.000 vehicles diaris que travessen el centre per la rambla de Nostra Senyora, molts dels quals ho feien innecessàriament.
Les mesures es van impulsar a mitjan juliol buscant la pacificació del trànsit, especialment per la rambla de Nostra Senyora.
L’objectiu de l'equip de govern és “avançar cap a la pacificació total del centre, de manera que per aquesta rambla només hi haurien de passar els vehicles dels veïns residents a la zona i els usuaris de l’aparcament soterrat, a més dels vehicles de càrrega i descàrrega”.
Per evitar passar pel centre l’ajuntament proposa itineraris alternatius. També es demana la col·laboració de les famílies per tal que evitin utilitzar el vehicle privat per accedir a les escoles del centre.
Aquestes mesures són una de les actuacions previstes al Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible, aprovat per unanimitat el 2022 amb un triple objectiu: pacificar el trànsit, reduir l’emissió de CIO2 i guanyar seguretat.
Es calcula que el pas entre la rambla de sant Francesc i la plaça Penedès el travessen diàriament 5.000 vianants.
Com a resident al barri del Poble Nou, i un cop passat un temps prudencial, voldria fer unes consideracions al respecte d’aquesta volguda pacificació.
- Derivar el trànsit de la rambla de Nostra Senyora a Amàlia Soler no és cap solució. Amàlia Soler és un carrer de difícil circulació, per molt “itinerari bici” que estigui batejat, estret i de visibilitat limitada bona part de l’any quan es pon el sol, direcció Tarragona.
- El semàfor de la cruïlla de les rambles amb la plaça Penedès, totalment evitable per distorsionador i alentidor de la marxa dels vehicles i també dels vianants. Malgrat la gran afluència de vianants el cert és que l’autoregulació, el respecte mutu i el sentit comú eren la tònica general i la convivència vianants - conductors prou bona i civilitzada.
- El canvi de sentit del carrer General Cortijo, inoperant, vagis on vagis.
- El trajecte des d’un extrem de la rambla de Nostra Senyora fins al semàfor de la plaça Penedès, amb retencions de punta a punta bona part de la jornada. Pots tardar ben bé 3 minuts en fer aquest breu trajecte.
-Les alternatives que es donen a les entrades / sortides troncals: carretera d’Igualada, avinguda de Tarragona, carretera de Vilanova i carrer Progrés són inviables. Laberíntiques, mal senyalitzades i poc intuïtives, especialment si ets foraster i les desconeixes.
- Vilafranca no té les rondes barcelonines ni el Périphérique de París per desviar el trànsit del centre vila.
En resum, i a parer meu
- No es materialitzarà cap dels tres objectius del pla: pacificar el trànsit, reduir l’emissió de CIO2 i guanyar seguretat.
- No hi ha ni hi haurà pacificació total del centre. És materialment impossible, a no ser que es facin més carrers peatonals. Els itineraris alternatius no són una alternativa vàlida.
- Aquesta proposta de pacificació del centre, carregada de bones intencions, no aporta cap millora apreciable a les mesures ja existents, la qual cosa la fa innecessària.
- Sí que caldria senyalitzar i millorar la visibilitat dels passos de zebra de la rambla de Nostra Senyora, un veritable perill pels vianants i conductors quan hi ha cues.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú