Cal saber diferenciar una amistat sana d'una de tòxica. Una amistat sana ens aporta alegria i suport i treu el millor de nosaltres mateixos. Els bons amics s’alegren dels nostres èxits i ens ajuden en els moments complicats. Una amistat sana és bidireccional. En canvi, en una amistat tòxica hi ha ansietat, tristesa i estrès. Compte amb les amistats perilloses!
A casa en aquests moments tenim la sort de gaudir de dues colles d’amics amb qui compartim, de modes diferents això sí, bones estones de la nostra vida. Aquesta és una bona setmana: dimecres vam dinar plegats amb una de les colles i avui sopem a casa amb l’altra, en uns àpats mensuals itinerants que fem des de fa 30 anys.
També tenim uns quants amics “sueltos”, alguns de tota la vida, i amb qui sabem que hi podem comptar si arriba el cas. Són una mena de roc a la faixa.
Moltes persones grans se senten soles. Al Regne Unit fins i tot es va crear el 2018 un ministeri per a la Soledat. Nou milions de persones se sentien soles, de les quals 1,2 milions no parlaven amb ningú en una setmana.
Som amb els altres que diria JM Esquirol. Vivim com somiem. sols, diu Josep Conrad. Naixem sols, morim sols i entremig intentem en va entrar dins les solituds dels altres, pregona Paul Auster. David Thoreau deia que no havia trobat cap companya tan sociable com la solitud. El recull d’aquestes reflexions és de l’Eva Piquer (La solitud que ens acompanya. ARA 17/6/2027)
"La soledat, la major part de les vegades, és percebuda com a negativa, angoixant i buida. [...] Quantes vegades, però, és infinitament més densa i més plena que la companyia", diu Francesc Torralba. Hi esteu d'acord?
Ingrid Bergman, ara ja fora de guió, deia que per ser feliç només cal tenir bona salut i mala memòria. Salut i bones amistats! I també bona memòria: som la nostra memòria.
Al Llibre de la selva queda ben clar això de l'amistat: https://youtu.be/UQtL8BHI93M?si=c9C9oxZRGfJvwJi9
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú