Llegeixo a la secció de Societat de l’ARA la notícia: “Gairebé dos divorcis cada hora: l'esperança de vida dels matrimonis a Catalunya”. (Cesc Maideu. ARA 16/6/2024).
Com qui lloga un pis o s'estrena en una feina, el matrimoni és un contracte amb un mínim de compromís que, en aquest cas, és de tres mesos.
La durada mitjana d'una relació que acaba en ruptura és de 16 anys i mig a l’estat espanyol. La realitat catalana és que gairebé cada hora hi ha dues parelles que decideixen divorciar-se, 15.000 el 2023. Les dades sempre ajuden a dimensionar els temes.
Per divorciar-te, primer t'has de casar. Però en les últimes tres dècades la societat espanyola (i catalana) ha anat perdent l'interès en la institució del matrimoni.
Fins al 2005 les parelles estaven obligades a justificar un divorci, però des de llavors no cal donar explicacions.
El primer detonant de la trencadissa és la criança dels fills. El segon motiu és el desenamorament. El tercer, una infidelitat. La quarta problemàtica és l'econòmica.
Una parrafada que fa pensar: els matrimonis poden acabar bé… o durar tota la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú