Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

2 de setembre del 2024

Sant Tornem-hi

L'esgotament físic i mental per excés de pressió laboral ha anat augmentant en els últims anys. Psicòlegs i investigadors ofereixen consells sobre com distingir-ne els símptomes i com gestionar la situació.
Tornar a la feina després de les vacances pot ser aterridor per a qualsevol. Però pels que pateixen burnout laboral —un estat que els psicòlegs descriuen com una sensació persistent d'esgotament i cinisme relacionada amb la feina— la transició encara és més dura. 
Avui és més necessària que mai una guia per tornar a la feina després de les vacances… i no morir en l’intent (Albert Martín. ARA 1/9/2024).
La paraula treball, etimològicament, prové de tripalium, un instrument de tortura que es va popularitzar durant l’Imperi Romà. Convé recordar-ho en unes dates en què el retorn a la feina després de les vacances es converteix en molts casos en un veritable tràngol per a molts treballadors que havien trencat amb la rutina durant el descans estival.
L'ergofòbia és una por irracional i persistent al lloc del treball. Qui la pateix sent una por irrefrenable a acudir al seu lloc de treball, la qual cosa comporta problemes seriosos per a la seva vida personal, social i familiar.
“El Mundo Today” s’ho pren com cal, amb ironia i bon humor. Ofereix uns consells per evitar la síndrome postvacacional:
- Cobreix el terra amb sorra de platja, petxines resseques i alguna burilla.
- Que l'avi es passegi per la casa venent cocos i mojitos a tres euros.
- Col·loca un estenedor al saló amb tovalloles i banyadors sempre mullats.
- Omple la banyera amb aigua de mar i una medusa.
Avui és un dia d’abraçades sentides, i també de petons de cortesia. Si no hi ha història, no hi ha abraçada que valgui. Una abraçada immensa a qui correspongui!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú