Anem plegats a Poblet

Em fa pensar el darrer lliurament d’Octuvre: “Ara és el moment d'explicar què s'amaga darrere el fitxatge de Cristina Farrés” El currículum de la Cristina Farrés, nova cap de comunicació del govern de Salvador Illa, posa els pèls de punta.
Com també fa pensar l’admiració incontinent de Salvador Illa per Josep Tarradellas, i de retruc per monestir de Poblet. Ni l'un ni l’altre, ni Tarradellas ni Illa- són sants de la meva devoció. Tarradellas per la seva figura polièdrica i excessivament personalista. Illa per no haver estat capaç de mantenir l’orientació dels seus antecessors, també socialistes, al Palau de la Generalitat.
Aquest dies el president ha arrossegat el seu govern a fer una estada a Poblet, km 0 de l’imaginari tarradellista. Ha estat una bona tria a nivell logístic. La remodelació de les instal·lacions hoteleres del monestir el van dotar del confort imprescindible, res a veure amb l’hostatgeria de fa uns anys de fa un parell de dècades, per donar aixopluc a unes sessions de treball que haurien de servir per traçar un full de ruta al nou govern.
En el nomenament del nou govern ja vaig dir la meva i li vaig atorgar, com és costum, 100 dies de marge abans de pronunciar-me al respecte. Encara no toca, doncs. 

Sí que és significatiu el degotall de noms que van apareixent als mitjans de comunicació, com és el cas de la Cristina Farrés. I em ve al cap un refrany castellà que hi té molt a veure: quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija. Que així sigui.