Aquests dies tenim Jocs Olímpics oficials… i jocs olímpics alternatius. Si el baró de coubertin aixequés el cap… potser tornaria a la tomba sense més dilació, veient com s’han instrumentalitzat per part dels estats.
El que em resulta més xocant, gairebé patètic, és l’ànsia d’alguns comentaristes esportius que ens volen fer passar bou per bèstia grossa: “el català que ha eliminat la selecció de bàsquet espanyola”, “tercera medalla catalana dels jocs: el regatista Florian Trittel guanya l’or en la classe 49er”…
Totalment fora de lloc. Talment com si visquessin en un món paral·lel. Els organismes públics haurien de marcar unes pautes clares, amb sentit comú, per tal d’impedir aquest tipus de comentaris i l’ús anglicismes innecessaris.
Doncs no, Catalunya no té estat propi, ni seleccions, ni participa en cap olimpíada… a data d’avui. I no emboliquem la troca ni endolcim la trista realitat, pel bé comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú