Aquests dies tenim Jocs Olímpics oficials… i jocs olímpics alternatius. Si el baró de coubertin aixequés el cap… potser tornaria a la tomba sense més dilació, veient com s’han instrumentalitzat per part dels estats.
El que em resulta més xocant, gairebé patètic, és l’ànsia d’alguns comentaristes esportius que ens volen fer passar bou per bèstia grossa: “el català que ha eliminat la selecció de bàsquet espanyola”, “tercera medalla catalana dels jocs: el regatista Florian Trittel guanya l’or en la classe 49er”…
Totalment fora de lloc. Talment com si visquessin en un món paral·lel. Els organismes públics haurien de marcar unes pautes clares, amb sentit comú, per tal d’impedir aquest tipus de comentaris i l’ús anglicismes innecessaris.
Doncs no, Catalunya no té estat propi, ni seleccions, ni participa en cap olimpíada… a data d’avui. I no emboliquem la troca ni endolcim la trista realitat, pel bé comú.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú