Llàgrimes de sant Llorenç. Fly me to the Moon

Un dels espectacles astronòmics més fascinants de l’any és la pluja de meteors dels Perseids, coneguda popularment com les Llàgrimes de Sant Llorenç. Aquesta pluja de meteors es pot observar del 17 de juliol al 24 d’agost. Durant aquest període, els cels de Catalunya s’il·luminaran oferint una oportunitat única per a l’observació astronòmica.
El nom de Llàgrimes de Sant Llorenç fa referència al dia del màrtir cristià, rostit a la graella pel que sembla, cosa que demostra una sofisticació torturadora envejable, que se celebra el 10 d’agost, just abans del màxim d’aquesta pluja de meteors, establint una connexió cultural amb la tradició.
Ahir al vespre una colla d’amics ens vam desplaçar al santuari de la Mare de Déu de Foix per tal de sopar i gaudir d’aquest espectacle celestial. Com que la lluna està en fase de quart minvant, la lluminositat era poc intensa i, per tant, ideal per veure l’espectacle.
Una quarantena de persones vam compartir l’espai i vam gaudir d’unes vistes celestials esplèndides. No va ser un espectacle extraordinari doncs amb prou feines vam veure quatre meteors fugaços però vam passar una bona estona.
Estirats i amb el cel per tot sostre. Talment com fa 50, 500, 5.000 o 50.000 anys. I amb el dubtes existencials de sempre: la lluna ens espia o ens il·lumina? Que hi ha algú més a l’espai sideral?
Se sent el cant d’un grill. Que canti un grill no et fa sentir sentir tan sol a l’univers.

I parlant de la lluna no em puc estar de recomanar-vos la darrera pel·lícula d'Scarlett Johansson, Fly me to the Moon, una comèdia romàntica sobre la cursa espacial de la dècada de 1960, amb una veu celestial de l'actriu capaç de vendre la lluna. 

Madura i estelar, a anys llum de la depredadora sexual de Match point (2005), Johansson ha estat reconeguda com una de les dones més atractives del món per diversos mitjans de comunicació. Els que la coneixen parlen del seu esperit tranquil, que no té res a veure amb el d'una diva.