Pregons de festa major

Des de 1988, el primer any que vaig viure en directe un pregó invitat per la Xè, que recordo les festes majors de Vilafranca bàsicament pels pregons, a més a més de les cercaviles i els castells, naturalment.
Pregonar la festa és del tot necessari.  El pregó marca l’inici, llargament anunciat pel que fa a la vila, de la FM Aprofitar l’ocasió per passar comptes pendents amb qui sigui -cosa que ha passat més d’un any- és intolerable.
Com pregona la teoria dels instants previs, els moments anteriors al que ha de passar poden arribar a ser tremendamente estimulants i emotius.
En un moment o altre als pregons es fa referència als pregons precedents. S’acostuma a dir que el que s’està a punt de pregonar ja ha estat pregonat per moltes altres persones amb encert, en un exercici de bona educació i de companyonia gremial suposo.
M’atreveixo a posar, negre sobre blanc, una idea que fa temps que tomba pel meu caparró. Es podria fer un pregó frankenstein, elaborat amb fragments destacats d’altres pregons festamajorencs, citant les fonts i comentant breument el que calgués. De ben segur que el resultat podria arribar a ser memorable.
Enllaço i per tant comparteixo l’accés a la majoria de pregons de la FM de Vilafranca des de 1963 fins a l’actualitat. En falten pocs. Si s’em fa arribar algun pregó dels que hi falten l’incorporaré de bon grat. https://ja.cat/FMpregons
Comparteixo també un megamix festamajorenc de gamma extra, de Gerard Morató Viñas i Miquel Villalba Castells, de fa ja 8 anys però plenament vigent https://ja.cat/megamixfestamajorenc
Que tinguem un bon pregó 2024. A veure si és tan bo com el de l'any passat!. 

Espero que el pregoner, psicòleg de professió, hagi trobat el divan que -segons diuen- anava buscant dies enrere per a l'escenografia del pregó i que faci una bona sessió psicoanalítica de la festa major vilafranquina, que el tema dóna molt de sí.
Bona festa major!

PS1. En acabar el pregó vaig fer un comentari en petit comitè. Aquest: “doncs no, no m’ha agradat el pregó. Ni el continent ni el contingut. El pitjor dels últims 8 o 10 anys. Egocèntric. Llarg. Prosaic. Més bona voluntat que encert. Decebedor. Llàstima!”.
No he estat l'única persona decebuda pel pregó, com és natural. Miro ara d’afinar una mica més sense pretendre fer un comentari de textos exhaustiu, que no és la meva intenció.
- Encabir en un pregó una tirallonga de causes justes i nobles no és la millor opció. La llista és interminable i aquest no és l’objectiu del pregó.
- Dissertar sobre els problemes de salut mental, el consumisme, l’individualisme uns quants ismes més del món actual pot estar bé però en petites dosis, que les sobredosis són nefastes.
- El pregoner té tot el dret a parlar en primera persona, només faltaria, però sense perdre el món de vista. L’egocentrisme embafa. Hi ha vida més enllà d’un mateix, la família, la pròpia història personal, el partit on milites i el ball que has ballat a la teva joventut..
- No es pot abusar dels elements teatrals, que sempre haurien de ser accessoris. L'ànima del pregó, sempre la paraula.
- Fer pujar a l’escenari desenes de persones a fer una desfilada no és garantia de res.
- Una hora i quart és una durada excessiva, desmesurada, tant si seus a plaça en una cadira incòmoda com si l’escoltes per la ràdio o el mires per PTV
- Un pregó prosaic no és un bon pregó. Li cal finesa, amorosir les paraules i no abusar de les consignes.
- Ser graciós no és gens fàcil. Proposar-s’ho és arriscat. El resultat no acostuma a ser satisfactori.
- “Donar pa a les oques” és una expressió que he sentit molts cops en relació als pregons. Donar massa pa pot ser indigest.
- El cagondéu als morros del rector de la basílica de Santa Maria de Vilafranca, lamentable. Tota una declaració de principis. Aquest episodi en un context musulmà o jueu hagués provocat un bany de sang.
- Demanar als administradors del 2023 que pugin a l’escenari a fer el que no van fer en el seu moment amb l’estampa no és de rebut. És patètic.
- Forçar les pauses per provocar els aplaudiments de la concurrència no està bé.
- El “puta Espanya” del final del pregó, innecessari. Totalment prescindible.
Doncs això. Llàstima! L’any que ve serà millor -o no-.
PS2. 2/9/2024
Unes quantes consideracions respecte a la festa major 2024.
- Centralitzar els concerts al centre vila, especialment amb els dos escenaris a les rambles, i en menor grau a la plaça de Jaume I i el Tívoli és sens dubte l’opció més funcional pel que fa a la mobilitat i seguretat.
- Els horaris nocturns no haurien de ser inacabables. Que hi hagi concerts que comencin a les 3 o les 4 i acabin a quarts de 6 de la matinada no és de rebut. Els veïns afectats no s’ho mereixen ni tampoc no hi ha cap necessitat.
- El volum dels equips de so és de delicte. Totalment desmesurat i innecessari. Els veïns de la Girada o de Moja no haurien de sentir els concerts des de casa seva.
- El jovent indepe des de fa 29 anys ja té la seva festa i es munta el seu tinglado. La programació musical de grups per a la gent jove o de mitjana edat sembla que ja funciona.
La gent gran també té algun ball, les sardanes i les havaneres. El nens i nenes gaudeixen d’algun espectacle fet a mida. I jo em pregunto: i els boomers? Què hem de fer? Com és que no es pensa en nosaltres? Ni música, ni teatre… ni foc, ni fum, ni cendra. De la gent nouvinguda i de les altres cultures ja no en parlo, que no vol dir que no hi pensi.