Principi de realitat

En la psicologia freudiana i la psicoanàlisi el principi de realitat és la capacitat que té la ment de jutjar la realitat del món exterior i d'actuar-hi en conseqüència. Es podria comparar amb el triomf de la raó sobre la passió, del cap sobre el cor, de la ment racional sobre l'emocional.
Aquests dies convulsos políticament parlant estic rellegint un parell de llibres: “Principi de realitat. Una proposta per a l’endemà del Procés” (Jordi Muñoz. L’Avenç, 2020) i “Repensar el ‘procés’ a través del diálogo” (Vicenç Fisas Armengol Icaria, 2021)..
El primer és un assaig polític des d’una perspectiva independentista d’esquerres. Un llibre escrit des del sobiranisme però que no està pensat per agradar a tothom dins d’aquest espai Una reflexió desapassionada sobre les causes i implicacions que posa de manifest la necessitat de ser crítics i exigents amb nosaltres mateixos, sense exageracions, això sí.
Analitza l’independentisme mirant cap enfora i també cap endins. El descriu com un moviment cívic, democràtic i progressista que busca ampliar l’esfera de drets i llibertats de la ciutadania però que també ha equivocat molt aquests anys. Ha comès alguns errors de fons que han de ser revisats críticament per poder avançar.
El principal error, segons l’autor, la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017, que mai no s’hauria d’haver produït. I no només perquè no es donessin les condicions per fer-la efectiva sinó també perquè era una decisió mancada de legitimitat suficient.
La repressió i la divisió interna que es va originar en el que va ser una lectura divergent del que va passar el 2017 ho dificulta tot enormement dins del panorama sobiranista.
La tesi que defensa és que l'independentisme ha de superar aquella etapa, posar en el centre de la seva estratègia la necessitat de comptar amb un suport clarament majoritari, articular políticament el 70% de la societat catalana. Està convençut que una solució democràtica hauria de passar per alguna forma d’amnistia i per un referèndum.
També fa alguna proposta estratègica més concreta per sortir de l’atzucac. El diàleg amb l’estat pot ajudar el sobiranisme avançar posicions, tant si dóna fruits concrets com si no en dona. L’aposta pel diàleg amb l’estat és estratègica.
El sobiranisme necessita no només ampliar el suport sinó també articular un espai de consens procedimental molt més ampli que inclogui partidaris i contraris a la independència, un acord sobre el mètode de resolució de mocràtica del conflicte polític. La idea d'una solució dialogada compta amb un gran suport de l’opinió pública.
Ara bé, atesa la probabilitat baixa que aquests procés de diàleg pugui donar fruits, seria un error per a l’independentisme posar tots els ous en aquest cistell i desmobilitzar el moviment. Sembla raonable per al sobiranisme intentar combinar el diàleg amb l’estat i el govern de les institucions amb la mobilització i el manteniment de les estructures de moviment. L’important és no deixar de ser un problema fins que no hi hagi una solució sobre la taula.
Vicenç Fisas Armengol, analista de conflictes i processos de pau, pensa que per sentit comú s’ha de repensar el Procés en la seva totalitat ( “Per sentit comú, s’ha de repensar el Procés en la seva totalitat” Gerard Pruna. ARA 20/4/2021).
El Procés està en un bloqueig perquè es va dissenyar amb molta pressa un projecte de ruptura. Fer la llei de transitorietat, preparar estructures d’estat i redactar esborranys de Constitució abans de preguntar a la gent és començar la casa per la teulada.
El referèndum no es va fer bé. La part contrària no va anar a votar, per tant, no és un referèndum que es pugui homologar.
Ha faltat principi de realitat. Creure que, amb un referèndum prohibit, l’endemà hi hauria una filera de països reconeixent el nou país és una fantasia força infantil. També era ingenu pensar que l’Estat es quedaria de braços plegats. Qualsevol estat d’Europa reaccionaria durament.
Les diferències estratègiques a la part catalana dificulten el diàleg. No és que hi hagi diferències de matís; és la nit i el dia.
S’ha de repensar el Procés en la seva totalitat. Com? ¿Vols situar-te al nivell del que han aconseguit Escòcia i el Quebec? Doncs aleshores seu a la taula i dona’t el temps que calgui. Però què passa si l’altra part no fa cap gest? Quina opció et queda? Si l’altra part no fa res i tenia possibilitats de fer coses, aleshores sí que t’has de plantejar quin és el pas següent. Però no pots oblidar que les coses unilaterals no estan acceptades en el món internacional. Tampoc pots anar el primer dia demanant que et signin amnistia i autodeterminació. Això no es fa així. Tu tens el dret a tenir aquests objectius com a finals, però entremig has de tenir una agenda més àmplia.
Vicenç Fisas sosté que la crisi política derivada del procés català podria ser el resultat d'una certa ingenuïtat o desconeixement a l'hora de calcular els temps, la forma, l'estratègia, les reaccions i la realitat internacional, quan en un context similar mai un procés unilateral de ruptura ha aconseguit la independència.
L'autor convida a repensar tot el procés iniciat a partir del 2013, amb un punt culminant el 2017, per explorar una via negociada i bilateral que pugui desbloquejar la situació actual, amb gairebé la meitat de la població catalana dividida entre partidaris i detractors de la independència.
A partir de dades, estadístiques i comparacions internacionals, tenint en compte que es tracta d'un conflicte polític, mostra com només des d'acords polítics de gran importància i àmpliament consensuats, amb un diàleg permanent, sincer i compromès, es podrà canalitzar la crisi cap a una sortida satisfactòria.