Llegeixo el titular de les declaracions del flamant 133 (tot i que n’hi ha que diuen 155) president de la Generalitat, Salvador Illa. “Vinc a unir i servir”. En el pitjor dels casos serà a unir Catalunya a Espanya i a servir els interessos de l’estat.
L’anècdota de la investidura d’ahir al saló de sant Jordi és que, en cloure el traspàs de la presidència amb el cant d’els segadors, el protocol només havia previst música per a les dues primeres estrofes. Els assistents van cantar sols la tercera, aquella que diu “Quan convé seguem cadenes”. Serà una premonició, un mal auguri? Temps al temps.
Se li gira feina al govern del Salvador Illa. Li donarem els 100 dies de marge reglamentari, temps suficient per anar veient el pa que s’hi dóna.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú