La filosofia, la metafísica, la teologia i la ciència. Filoacudits.

El diàleg entre ciència, filosofia, metafísica i teologia és permanent. En aquest sentit, Aristoteles potser va ser el pensador més coherent de la història.
Corre a la xarxa una brama que ve a dir el següent:
- Filosofia és com estar en un espai fosc buscant un gat negre.
- Metafísica és com estar en un espai fosc buscant un gat negre que no hi és..
- Teologia és com estar en un espai fosc buscant un gat negre que no hi és i cridar L’he trobar!.
- Ciència és encendre la llum.
La ciència per si sola no pot explicar la bellesa ni el sentit de la vida. La filosofia pot ser una bona caixa d’eines en el nostre dia a dia.
Sempre recomano un llibre: “Plató i un ornitorinc entren en un bar… Entendre la filosofia amb acudits” (Daniel Klein i Thomas Cathcart, La Campana, 2008).
Es llegeix amb delit. Ironia i rigor al mateix temps. És fantàstic, hi ha una colla d’acudits que ocupen el mateix terreny d’idees que les disciplines filosòfiques.
Els autors ens fan veure què significa la lògica, l’existencialisme, la relativitat, l'ètica, etc., a través d’aquest llibre ple de vida.
Pot haver-hi un llibre més original? Una aproximació a la filosofia a través d’acudits. Un exemple: Morty arriba a casa i es troba la dona i el seu millor amic Lou despullats al llit. Quan Morty està a punt d'obrir la boca, Lou surt d’un salt del llit i li diu: “Abans que diguis res, amic meu, a qui et creuràs, a mi o als teus ulls?”
Aquest acudit clàssic sembla una pocasoltada però si l’analitzem a fons veiem que incideix en el cor mateix de la filosofia empírica: la qüestió de quina és la mena d’informació sobre el món de la qual podem estar segurs. En desafiar la preeminència de l’experiència sensorial, Lou planteja la pregunta sobre quina mena de dades son segures i per què.