Contrasenyes

Esplèndida la revista NÚVOL, el digital de cultura, l’anuari 2023-2024. Un bon grapat d’articles de bona facturació, variats i rellevants.
Un d’ells, el de la Carlota Rubio: Les contrasenyes que estimem. I un relat breu suggeridor. Aquí el teniu: Arribes al cel i sant Pere t’atura i et diu, revisant els papers, “Un moment… Tu encara tens seixanta hores de vida, a compte de tot el temps que has passat tornant a escriure contrasenyes.”
Es pregunta la Carlota si les nostres contrasenyes són les nostres esperances. I comenta que al rànquing de les contrasenyes més posades hi ha lleugeres variacions culturals però, en general, a tot arreu passa el mateix: fórmules fàcils de teclejar, els noms propis, els insults i, sempre, els “t’estimo” en tots els idiomes. A qui estima tota aquesta gent? A la mateixa contrasenya?
Boris Groys diu que, com que avui ja no creiem que sigui possible accedir als altres en un sentit metafísic, hem substituït l’acostament interpretatiu pel hackeig. És a dir, podem conèixer algú amb més profunditat colant-nos al seu compte de Twitter que enamorant-nos-en.
Els nostres perfils digitals són fantasmes de nosaltres mateixos..“L’individu es defineix avui per les contrasenyes que delimiten la seva àrea d’accés”.
Potser quan les contrasenyes es tecnifiquin i ja no demanin paraules (que passarà), internet serà un lloc menys màgic i més indesxifrable per a tothom.