Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

10 de desembre del 2023

Antonio López, Teresa Carles i La Perla 29 a BCN

Immensa l’exposició d’Antonio López a la Pedrera. De totes les seves facetes (dibuixant, pintor, escultor) em quedo amb la de dibuixant. Com és possible captar la lluminositat amb un llapis i prou? Quin traç… i quina traça!
L'audiovisual és molt interessant. Veure’l treballar a la seva edat és tot un espectacle. Un artista de cap a peus que sense fer escarafalls ha bastit una obra immensa. De proximitat, prenent com a model els interiors de les cases, les portes i les finestres, les vistes panoràmiques espectaculars… talment com fotografies fetes amb una llarga exposició.
No desbarra i en fa ús del sentit comú, amb un estil propi. “Lo interesante ocurre cerca de ti y solo tienes que saber mirarlo”. “Mis cuadros son una experiencia personal, no un documento. Trabajo con una clave interpretativa que exige mucho tiempo, donde no cabe lo móvil. Es una ley imprescindible para mi. El resultado es una realidad que carga al cuadro con algo que tal vez deseo”.
Dinem al Teresa Carles del carrer Jovellanos. La Teresa Carles és una cuinera i empresària catalana, pionera de la cuina vegetariana a Catalunya i Espanya. Molt recomanable.
A la tarda tornem al teatre de la Biblioteca de Catalunya. “Filumena Marturano”. La Perla 29 en estat pur, amb una Clara Segura i un Enrico Ianniello fenomenals.
“Els aires d’Itàlia d’Eduardo De Filippo tornen a La Perla 29 per parlar-nos de l’amor i la venjança, de l’instint de supervivència i la petitesa humana. Un retrat a la napolitana on l’estima es posa a prova i ens recorda que l’amor és una força que a vegades rebota en direccions oposades”.
La Perla 29 és “un espai de creació lliure, una emoció, un moment d’empassar saliva. Nascuda l’any 2002 com a plataforma de creació escènica, s’ha convertit en un dels nuclis de referència del panorama teatral català amb una projecció internacional forta. Un equip sòlid lligat al Teatre La Biblioteca, un espai de teatre singular i molt concorregut”.
Altres muntatges destacats que he tingut l'oportunitat de veure i que m’han entusiasmat al llarg dels anys han estat Bodas de Sangre (Federico García Lorca, 2017) Boscos (de Wajdi Mouawad, 2017), Un obús al cor (de Wajdi Mouawad, 2016), Al nostre gust (creació, 2015), Una giornata particolare (d’Ettore Scola, 2015), Cels (de Wajdi Mouawad, 2014), Cyrano de Bergerac (d’Edmond Rostand, 2012) i Incendis (de Wajdi Mouawad, 2015).
Que per molt anys puguem gaudir de la Perla 29!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú