Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

3 de desembre del 2023

Aquell Montblanc…

Una colla d’amics hem fet una escapada al museu Casteller, a Valls, inaugurat recentment. I una visita a Montblanc, muralles endins i muralles enfora.
Aquests dies he aprofitat l’avinentesa per rellegir publicacions montblanquines com ara el llibre “Aquell Montblanc” de Josep Ma. Poblet (Editorial Selecta, 1975). I també per revisar fotografies i remenar el pòsit de la memòria.
Vaig viure a Montblanc del 1966 fins el 1980 i, en estades de cap de setmana, fins el 1990. Gairebé mitja vida i, tot i estar bastant desconnectat per raons òbvies, encara conservo un cordó umbilical que mai no es trencarà, encara m’interesso i procuro no perdre del tot les meves arrels montblanquines.
Passejant amunt i avall, resseguint un tram del pas de ronda de la muralla o fent una mirada de 360 graus des del pla de santa Bàrbara he reviscut els meus anys de noi, d’adolescent i de jove. Amb una certa nostàlgia, naturalment. Al capdavall som allò que hem viscut, també som la nostra memòria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú