La lluita de les dones pel dret a portar pantalons és digna d’estudi. La incorporació d'aquesta peça als armaris femenins va estar estretament relacionada amb la segona onada feminista, cap als anys 70, que va qüestionar el paper domèstic de les dones i va defensar els seus drets laborals i sexuals.
En les societats occidentals, homes i dones van començar a diferenciar-se estèticament pels volts del segle XIV, quan l’home va abandonar la túnica que havien vestit els dos sexes fins llavors.
A mitjans del segle XIX, la periodista nord-americana Amelia Bloomer va escandalitzar la vella Europa engalanant-se amb uns pantalons bombatxos fins als turmells..
Durant la Segona Guerra Mundial va requerir-se a les dones que substituïssin laboralment els homes que eren al front, i això va portar a fer més extensiu l’ús dels pantalons. A partir dels 50, la joventut va tendir a usar-los per manifestar les ànsies de llibertat i rebel·lia respecte a la generació dels seus progenitors. Però no va ser fins als anys 70 quan per fi el seu ús es va generalitzar i va ser acceptat a Occident.
Tot just ara celebrem els 150 anys dels texans, els pantalons que han vestit generacions i generacions de pràcticament tot el món. Els pantalons més populars del segle XX no semblen disposats a passar de moda i segueixen sent una peça imprescindible.Si per alguna cosa ha destacat aquesta peça de roba és per la seva transversalitat i versatilitat. I no ho diem nosaltres, ho va assegurar la revista Time, que va nomenar aquest texà com la peça de moda més rellevant del segle XX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú