Avui a les 19h, d’aquì a una hora mal comptada que es diu ara, gaudirem del concert de sant Esteve de la Polifònica de Vilafranca, que està de celebracions i això del 75è aniversari ja s’acaba.
La novetat més rellevant, l’estrena com a director del concert del Miquel Villalba Castells, director adjunt, i que és l’hereu de casa. L’hem vist dirigir altres corals però tinc la sensació que avui és com el bateig de foc, com l’estrena oficial, com la posada en escena definitiva. I ara, justament ara, estic vivint els instants previs.
La teoria dels instants previs ve a dir que sempre és millor el que està a punt de passar que el que acaba passant, que el millor de les coses que et passen és la il·lusió prèvia que hi poses. I això serveix tant per una relació de parella com pel cas que ens ocupa.
Que el millor de dormir és el moment just abans d'adormir-te, quan entres al llit, notes els llençols freds a la pell i t'abrigues amb la funda nòrdica. L'expectativa, les ganes, la imaginació. les possibilitats, les oportunitats. el què serà i com serà.
L’instant previ és un punt en que tot pot passar, tot surt bé, fantàsticament bé. I malgrat tot, qui en té prou amb la prèvia, com deia la malaguanyada Tatiana Sisquella?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú