Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

13 de desembre del 2023

El calendari d’advent, el tió, el pessebre, l’amic invisible… se'ns gira feina

L’advent és un compte enrere del temps, similar a la preparació de la uaresma cap a la pasqua. Com cada desembre és tradició entre els més petits de la casa menjar-se les vint-i-quatre xocolatines del calendari d’advent. Saber quina figura s’amaga rere la finestreta és sempre motiu d’emoció i, per a molts, aquest petit plaer gustatiu es converteix en un compte enrere per a les festes de Nadal.
El tió és una de les tradicions nadalenques més exitoses; no hi ha infant que es resisteixi a aquest tronc màgic. És un dels rituals més vius, però no ha estat sempre així. Al Principat, als anys cinquanta el tió va ser a punt de desaparèixer, però gràcies al fet d'haver-lo humanitzat i haver-ne fet una senya d'identitat dels catalans ha perdurat fins a ser imprescindible.
Uns apunts aclaridors, que estem perdent l’oremus:
1- El tió és el tió, no el “cagatió”.
2- El tió no es va a buscar al bosc. El tió apareix a casa.
3- El tió es menja les peles de la fruita i altres deixalles, no el rostit ni la carn d’olla. I punto pelota.
El pont de la puríssima constitució és el moment ideal per a posar el pessebre. Posar el pessebre, des de fa 800 anys, és una tradició molt arrelada a la cultura popular.
Tal com explica Amadeu Carbó a Celebrem el Nadal: “El pessebre és un fet cultural de primer ordre. Ho és tant, que fins i tot ens identifica com a poble.” Tot sigui per la causa, fins i tot en una societat descreguda i no practicant.
El que em treu de polleguera és el joc de l’amic invisible. Els amics, ben visibles! Als països nòrdics sí que té un sentit altruista i de compromís: es tracta de fer com d’àngel de la guarda d’algú, amb total discreció i durant tot l’any. A casa nostra és una pràctica consumista d’importació.
Una modalitat que darrerament està agafant força és l'anomenat elefant blanc (de l'anglès white elephant), en què es regalen trastos o rampoines i que permet altres accions, com ara «robar» o intercanviar el regal que t'ha tocat per un que t'agradi més i que hagi estat regalat a una altra persona, etc. Ja em diràs tu! Qui no té feina el gat pentina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada