La jubilació, que és un estat mental, una bicoca de les bones, té danys col·laterals, segons com es miri. Et priva dels dinars/sopars d’empresa -que segons com pot estar la mar de bé- i et deixa al marge de les vacances de la classe treballadora més ben posicionada, no d’aquells que desgraciadament treballen per ser pobres.
Dic que és un estat mental perquè reprograma totes totes les teves rutines diàries, et canvia el sistema operatiu i posiciona al capdamunt del teu rànquing allò que et ve de gust fer en aquell moment, al marge d’altres ocupacions laborals.
Avui per exemple escric el meu apunt diari en el blog personal a quarts de 9, quan ja estic sol a casa. I em barallaré amb un portàtil que fa temps que no fem anar per tal d’esbrinar la contrasenya, i aniré a la perruqueria a 2/4 de 10, i a fer uns quants encàrrecs encabat… i passejaré per la vila sense presses. I endreçaré i revisaré uns cedés, i esporgaré un munt de llibres i materials escolars, que abans no acabi l’any vull alleugerir els prestatges de l’estudi. I tot això abans de fer l'aperitiu i de dinar.
Un full de ruta ben diferent al de demà dijous,,, però això ja és una altra història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú