Ramon Muntaner, polìtic i cronista que no cantautor, en una de es seves cròniques utilitza la metàfora de la “mata de jonc”, que lligada ben fort amb una corda és inamovible però que de jonc en joc l’arrenca qualsevol criatura.
En el procés que arrenca -per posar una data- amb la declaració de sobirania del 23 de gener de 2013 al Parlament, que va proclamar que Catalunya era un “subjecte polític i sobirà”, continua amb la consulta del 9N de 2014 i culmina amb el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 ens ha mancat i encara ens manca la mata de jonc ben lligada, i així estem, amb una necessitat inajornable de renovació de lideratges i de propostes de futur.
Molta gent creu que els grans problemes es resolen amb la gestió d’un mediador. N’hi ha que creuen que l’encaix entre Catalunya i Espanya necessita un torsimany, antigament un traductor que servia d’intermediari entre persones de llengües diferents. Un relator, un intermediari, un mediador, un notari, un torsimany… el nom que calgui. Però un àrbitre per aclarir la situació. Potser sí.
La desconfiança entre els dos governs i bona part de la població és total. La desafecció, més que evident. Els errors de càlcul i la manca d’estratègia, majúsculs. Se li gira feina al torsimany!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada