Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

23 de desembre del 2023

Va de cine. “Anatomía de una caída” (Sala Zazie - Casal)

Sandra, Samuel i el seu fill d’onze anys, Daniel, viuen una mica allunyats de tot, a la muntanya. Un dia troben en Samuel mort al peu de casa seva. S’obre una investigació per mort sospitosa i no triguen a inculpar Sandra, malgrat l’ambigüitat del cas: suïcidi o homicidi? Un any després, Daniel està present en el judici de la seva mare, autèntica dissecció de la parella.
Anatomía de una caída és una de les millors pel·lícules d'aquest any, El títol que ens remet de seguida al gran drama judicial d’Otto Preminger, “Anatomia d’un assassinat” (1959). En un efecte premeditat, la directora francesa juga amb el llegat i el record del model procedimental canònic i ens ofereix una relectura de la manera de portar la tensió al nivell exacte d’ebullició. Però, també, de com mostrar les penúries de l’ànima humana, de la vida d’unes persones que s’estimen, s’enfaden o s’engeloseixen, mentre intentem entendre les raons de tot plegat. La caiguda física des del pis de dalt, però també com a desfeta familiar, quan cal encaixar massa peces per resoldre la pròpia infelicitat.Us recomano la crítica de la pel·lícula que fa Esteve Plantada (Una desfeta familiar. El Temps, 4/12/2023) https://scur.cat/DDY626

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú