De viatge en tren a BCN llegeixo “Allegro ma non troppo”, un llibre de Carlo M. Cipolla (Crítica - Planeta, 2019). Una paròdia a mode de divertimento, amb un parell de relats delirants que supuren saviesa i enginy creatiu: “El papel de las especias (y de la pimienta en particular) en el desarrollo económico de la Edad Media” y “Las leyes fundamentales de la estupidez humana”. D’aquest segon n’havia sentit parlar… i bé!
Cipolla reevindica l’humorisme, la capacitat intel·ligent i subtil de posar en relleu i destacar l’aspecte còmic de la realitat, i que no és ben bé el mateix que la ironia al seu parer..
Un dels objectius de les lleis fonamentals de l’estupidesa humana és fer un esforç constructiu per investigar, conèixer i neutralitzar una de les més poderoses i obscures forces que impedeixen el creixement del benestar i la felicitat humana: l’estupidesa.
1a llei. Sempre i inevitablement cadascú de nosaltres subestima el nombre d’individus estúpids que circulen pel món.
2a llei. La probabilitat que una persona sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica de la mateixa persona.
3a llei. Una persona estúpida és una persona que fa mal a una altra o a un grup, sense obtenir un profit en benefici propi o fins i tot perjudicant-se a si mateixa.
4a llei. Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides. Obliden que en qualsevol lloc i en qualsevol moment tractar amb individus estúpids es manifesta infal·liblement com un costossíssim error.
i 5a llei. La persona estúpida és el tipus de persona més perillosa que existeix. És més perillosa que la persona malvada.
A mode de conclusió:
Totes les persones humanes estem inclosos en una d’aquestes quatre categories fonamentals: imcauts, intel·ligents, malvats o estúpids.
Totes les persones no som iguals; algunes són estúpides i els altres no.
Posats a fer alguna aportació, a dir la meva vaja, jo afegiria una categoria més a les quatre tipologies: la tòxica. Penso que tenen un perfil propi i diferenciat de la resta. I n’hi ha a cabassos! Algú ho havia de dir…
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú