Llegeixo un reportatge sobre els tatuatges d’amor (i ruptura) dels famosos. Els de Laura Escanes i Álvaro de Luna, Melanie Griffith i Antonio Banderas, Jennifer López i Marc Anthony, Rosalia i Rauw Alejandro… tots amb un denominador comú: en un moment de bonança afectiva et tatues la pell tot confiant que serà un amor “per a tota la vida”. Ai las! Sembla que no pugui ser, oi? Tanta ingenuïtat i tanta tonteria vull dir…
Em quedo amb la història del nedador francès Fabien Gilot. Amb un detall tatuat a l’interior del bíceps esquerre. Ha estat com una alenada d’aire fresc entre tanta fal·lera tatuatgística. Un missatge d’esperança que recorda d’on venim i qui som. L’atleta francès duu tatuada una frase, en hebreu, que diu “No sóc res sense tu”. Gilot va fer-se el tatuatge fa uns anys, quan va morir el seu avi, supervivent del camp d’extermini d’Auschwitz. Gilot no oblida l’esforç i el sacrifici dels que el van precedir. Aquest sí que és un tatuatge per a tota la vida.
Em pregunto si el seu avi sentiria la mateixa ràbia i desesperació que sento jo envers els dirigents jueus que actualment estan massacrant el poble palestí. No hi ha dret!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú