Ahir diumenge previ al Nadal una colla d’amics vam fer la 4a edició de la “sopa de pedres”, un dinar domèstic precedit d’una sessió de manualitats de temàtica nadalenca.
Una escudella i carn d’olla per a 16, poca broma, i unes postres de bandera. Sigui com sigui ens vam trobar a casa a les 12 del migdia i vam haver de fer fora el personal a les 7 de la tarda, que prou que va costar.
Hi ha qui per amic o amiga cerca algú que pensi igual, actuï semblantment o voti el mateix. Opino tot el contrari perquè són les diferències les que ens ensenyen i, a la vegada, ens ajuden a superar els nostres propis punts de vista, forçosament limitats. No sembla recomanable el tancament en una exclusiva colla d’amics. Cada amic és únic.
Els amics es fan costat quan les coses van malament i també quan van bé. Han de respondre quan estàs malalt i trist, però també quan estàs content i petes de salut, o no? Compartir l’alegria i les penes amb els altres és un estadi superior de generositat.
Doncs això, el 2024, cap a la 5a edició de la ja clàssica”sopa de pedres”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú