L’ARA Mirades acostuma a ser un pou de saviesa i sensibilitat. Imatges espectaculars, punyents… vitals i rellevants en qualsevol cas. A tall d'exemple la del 23 de desembre: Epopeia migrant.
Pare, mare i quatre filles. Són una família hondurenya que ha estat capaç de fer els més de 5.700 quilòmetres per carretera que separen el seu país dels Estats Units sempre tots junts. És a dir, sense baixes. I dijous feien l’últim pas: travessar el Río Grande des de Piedras Negras, a Mèxic, cap a Eagle Pass, a Texas. I aquí començaran un nou capítol d’incertesa.
No sé si una imatge val més que mil paraules. El que sí que sé és que a partir d’un fotograma, la imatge en qüestió, no és del tot impossible imaginar-se l’epopeia sencera.
Fa uns anys, en el marc del festival EVA, vaig tenir l’oportunitat d’escoltar, de sentir l’epopeia migrant d’un jove senegalès que va travessar durant gairebé 3 anys bona part del continent africà fins arribar a Barcelona, on va tenir la immensa sort de ser acollit per una família catalana amb qui va coincidir al parc de la Ciutadella. Un epopeia amb final feliç, que molt em temo que no deu ser el més habitual. Tot va bé si acaba bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú