Avui he conegut la meva 4a parella lingüística en el marc del Voluntariat per la llengua, pràctica exitosa i del tot necessària en el món que vivim. Després de la Jessica, el Jefferson i l’Adriana, tots tres de procedència sudamericana, una jove originària de l’Aragó i que, coses de la vida, resulta que som veïns.
Als 32 anys el futur ultrapassa el passat i el present està carregat de projectes, com és el cas. Aspira a ser bombera i a fe de Déu que hi posa tota la seva energia en aquest propòsit. Li cal el nivell C1 de català, uns quants carnets de conduir, obtenir una molt bona nota en unes oposicions molt concorregudes i una mica de sort, naturalment. Té uns quants fronts oberts i de ben segur que se’n sortirà.
Parla i escriu el català sense la seguretat ni el nivell competencial que se li demanarà i és per això que participar en el Voluntariat per la llengua. Durant unes quantes setmanes compartirem una estona setmanal de conversa en català, que tot ajuda. No resulta fàcil conversar en català quan el teu entorn és castellanoparlant i pots viure en castellà sense cap dificultat. Avui ens hem estrenat al Makondo, on he descobert uns cafès genuïns de Colòmbia amb les oportunes explicacions.
No ho tenen pas fàcil la gent més o menys jove d’avui dia, com ara l’Esther. Tenir l’oportunitat de parlar amb gent de la seva edat i constatar que tenen les idees clares i una voluntat de ferro és reconfortant. Seu és el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú