El debat polític d’ahir a Madrid, en el marc del debat d’investidura de Pedro Sánchez, va tenir moments d’alta tensió pel que he sentit.
Corrupte, mentider i... Hitler: el retrat robot que la dreta fa de Pedro Sánchez. Feijóo l'acusa de corrupció política i Abascal apuja el to comparant-lo amb Hitler i denunciant un cop d'estat.
Ayuso torna a ser protagonista: ha dit "fill de puta" al president del govern espanyol en funcions.
La legislatura serà molt calenta des del primer minut i em temo que el pitjor encara ha d’arribar.
Per entendre el que passa, i ara m’arrisco que d’això es tracta, crec que hem d’ajudar-nos de tres conceptes no del tot freqüents en política espanyola: costos caiguts, banalitat del mal i dissonància cognitiva. Anem a pams.
Costos caiguts. Els costos d’una iniciativa, d’un projecte pel qual s’ha apostat i s’ha invertit esforços i diners i que no arriba a bon port. Costa reconèixer-ho i deixar-lo de banda, fer net en definitiva.
Banalitat del mal. Hannah Arendt denuncia i aclareix com una multitud de ciutadans obedients van fer possible la màquina d’extermini del nazisme.
Dissonància cognitiva. Per evitar problemes i conflictes al meu cervell em limito a considerar només una visió del món, un pensament únic, renunciant a la multiplicitat i a la diversitat de pensament.
Estic convençut que bona part dels problemes actuals, en l’àmbit polític, econòmic i social, pouen d’aquests tres fenòmens cognitius, i això no ajuda. Si ens falla la toma de terra, si som incapaços
d’activar la nostra capacitat crítica i a sobre no volem fer cap esforç per entendre els nostres adversaris ja hem begut oli. I així anem.
Sento vergonya aliena escoltant les declaracions d’aquests mamarratxos que s’han deixat anar sense cap mena d’escrúpol, talment com si tinguessin vidres a la sang. La mirada d’algun d’ells fa feredat i ens fa reviure un passat no tan llunyà. El 16 de novembre de 1938 acabava la Batalla de l'Ebre… però la guerra continua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada