Els coloms que parrupen a deshora i l’escapada lleidatana

Ahir diumenge a les 8 del matí vaig anar a buscar el diari a la benzinera de la premsa, i no és cap joc de paraules, no. Fa un bo que enamora, 15 o 16 graus, poc apropiat per l’època. Com aquell que no vol li faig un comentari recurrent a l’operari de la benzinera. Resulta que hi ha un parell de coloms que “festegen” davant nostre i el meu comentari és tan previsible com innocent, més o menys en aquests termes: “fixa’t com parrupen els coloms, em sembla que no van a l’hora. Aquest temps els despista.”
La resposta del meu interlocutor, pròpia d’un conferenciant loquaç. Va entomar el tema del canvi climàtic, de la resposta d’animals i plantes, de la impossibilitat de podar el llorer que té al seu jardí i del desastre que ens espera si no ens espavilem.
Al cap d'uns minuts aprofito un seu respir per acomiadar-me amb una finta prou elegant, sense pretendre que aquell fil de conversa es convertís en l’inici d’una llarga amistat, que tampoc no era aquesta la intenció.
Esmorzem i enfilem cap a Agramunt i Penelles, a la plana de Lleida. Un grup prou heterogeni de 17 persones humanes que tenim un full de ruta ben clar. visitar l'obrador de Xocolates Gelonch, l’espai Guinovart i donar un tomb pels carrers de Penelles per veure en viu i en directe els grafitis que hi ha escampats pel carrers del poble.
A 2/4 d’11 ja estem entaulats a la xocolateria. Prenem una bona tassa de xocolata amb melindros i altres pastissos. A punt de plorar d’emoció.
La visita guiada emparaulada, de pa sucat amb oli. Es va limitar a anar d’una punta a l’altra d’un passadís amb imatges penjades a les parets i algunes breus explicacions del contingut de les dependències que es veien a través dels vidres des de l'esmentat passadís. Van durar més estona les trucades i l’enviament de correus electrònics per tal de concertar la visita que la visita guiada.
La visita a l’Espai Guinovart, molt interessant. Un paisatge d’espais amplis i corbes suaus, amb una il·luminació natural fantàstica. De l'exposició permanent, l’Era, un cercle amb un diàmetre de 5,5 metres de temps infinit, una preciositat. Fem una visita guiada satisfactòria.
Arribem a Penelles. Fem un primer tomb abans de dinar, dinem i rematem la visita. A part d’un full imprès amb escassa informació es troba a faltar més documentació. M’imagino una ruta guiada fàcilment descarregable als mòbils i un QR a cada graffiti amb la informació més rellevant de cada obra, això sense més pretensions si no es vol, però ni això.
Un té la sensació que aquesta ruta cau fora dels pols d'atracció turística del país, que no t’agafa de pas per anar enlloc i que la gent de la terra tam poc no fa els esforços necessaris per no ser considerats com el rerepaís, i és una llàstima. No es fa prou promoció ni s'esmercen els esforços necessaris per lluir el que es té, que no és poca cosa.
Comença a fosquejar. Pugem als cotxes i enfilem la tornada. Que per molts anys puguem fer aquestes obres amb els mateixos manobres -si no més-.