Aquests dies he tingut l’ocasió de veure unes imatges, de fa 40 anys i també actuals, d’un parell de dones, de la cantant Suzi Quatro i de l’actriu de comèdies romàntiques Meg Ryan. La decepció ha estat majúscula. Quina pena que fan a hores d’ara.
Les de fa 40 anys, fantàstiques, tant l’una com l’altra. Les actuals, decebedores, postisses, poc naturals, lletges…
Sense entendre-hi massa em fa l’efecte que l’una i l'altra s’han posat en mans de la cirurgia plàstica… i han perdut la guerra contra el pas del temps. Que n’hi ha de dones de 70 anys amb la pell arrugada amb naturalitat i sense rastre de cap tractament quirúrgic, i molt més maques que la Suzi i la Meg.
Saber envellir no deu ser pas del tot fàcil. Lluitar contra el pas del temps amb la cirurgia plàstica desbocada és patètic, de debò. No paga la pena. L’arruga és bella!
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú