Aplaudiments de la pagesia jove del Priorat

Una colla de joves pagesos del Priorat que s’estimen la terra de veritat s’ha animat a fer un vídeo de denúncia que no té desperdici: “Aplaudiments de la pagesia jove del Priorat. Som present i volem Futur! Escolta'ns i estima la terra de veritat. Ja no podem continuar mirant cap a una altra banda.” https://www.instagram.com/reel/C0EXdudq2yI/?igshid=MzRlODBiNWFlZA==
La Sílvia Barroso (“Pagesia amenaçada i fast food” El Món 7/5/2023) ho té ben clar: "Necessitem que no mori la pagesia perquè no mori el país, amb el territori abandonat i la desaparició progressiva del producte de proximitat, tan lloat i tan poc defensat".
És un fet que la població pagesa s’està envellint –gairebé el 50% de la propietat de la terra la tenen persones amb més de 64 anys–, però la pèrdua de pagesos ja no és tan acusada. Les dones pageses, la revolució silenciosa del món rural, reclamen veu, visibilitat i les mateixes oportunitats que els homes. Pageses, no dones de pagès.
Es parla de les noves ruralitats, d’una petita revolució de la nova pagesia. Proliferen projectes al camp català arrelats al territori que generen productes de proximitat.
La nova pagesia, integrada en molts casos per nouvinguts al camp, incorpora sovint un nou llenguatge difícil d’entendre d'entrada. Poca gent sap que la ramaderia i l’agricultura ben gestionades poden ser grans ser grans aliades en la lluita per frenar el canvi climàtic.
Què menjarem, quan se’ns jubilin els pagesos? El sector està fotut. Els preus no paren de pujar i la incorporació de joves també és complicada. Cal simplificar, eliminar paperassa.
El problema per a la incorporació de joves és l’accés a la terra i la capacitat de produir.
Per garantir la supervivència de la pagesia no hi ha una única solució màgica. Però en el que tots estan d’acord és que fa falta molta pedagogia, perquè els consumidors sàpiguen d’on surt i qui hi ha darrere del que mengem. En tot cas, la responsabilitat no recau només en els compradors. Cal millorar les condicions de la pagesia i adaptar-les al món actual.
Si la cadena de comercialització és l’única que té beneficis i els productors no, els productors deixaran de ser-hi i els que ara comercialitzen baixaran a produir i n’absorbiran els guanys. Aquest és un risc que hem de mirar d’evitar com sigui.