El 2/11/2023, a l’Aula d’extensió universitària per la gent gran de Vilafranca del Penedès, conferència de la Judith Subirachs, doctora en història de l’art i filla de l’escultor Josep M. Subirachs, sobre el tema “Façana de la Passió de la Sagrada Família, el darrer gran repte de l’escultor Subirachs”.
60 minuts ben aprofitats i amb un suport visual adequat. Una conferència amena, instructiva i molt interessant sobre aquest artista total, i en especial sobre la seva darrera i immensa obra.
Vaig visitar l’Espai Subirachs del Poblenou el gener de 2018, a poc d’haver estat 'inaugurat. Un centenar d’obres entre escultures i obra gràfica que resumeixen l’evolucio de l’artista: l’aprenentatge, l’expressionisme, l’abstracció, el neofigurativisme…
Pedra, bronze,terracota, ferro, fusta… Subirachs té unes 10.000 obres catalogades. Molta excel·lència que deia el Manel Cuyàs en un article.
L’encàrrec d’esculpir una Passió monumental en una de les façanes de la Sagrada Família va fer revoltar els seus crítics, entre els quals alguns artistes. D’envejosos n’hi ha a tot arreu i de fantasmes també.
Desconec els detalls però el fet que hagi de ser la filla de l’escultor qui mantingui una sala d’exposicions amb l’obra del pare ja és un mal auguri, i més encara quan tenen unes 400 peces més al magatzem. No serà pas per falta d’espais museístics.
M'encanta l’obra de Subirachs. Aquesta Passió monumental, amb un centenar de figures a tres nivells diferents, és extraordinària. Magistral, apoteòsica, total… a les antípodes de la
Façana del Naixement.
Els angles i l’expressionisme calculat de les seves figures em resulten admirables. I m’importa un bledo que Subirachs fos agnòstic i fes un Jesucrist en pilotes… encara que no tothom pensi el mateix. Sí, SUBIRACHS amb MAJÚSCULES, com la seva obra.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú