Les persones tòxiques. Elon Musk a tall d'exemple

Una persona tòxica és una persona que contamina, que embruta i distorsiona el seu entorn. Com ara l’Elon Musk, a tall d'exemple. L’article de l’Albert Cuesta (Tot el que ha destruït Elon Musk en un any a X. ARA 3/11/2023) ho demostra clarament.
X, l’antic Twitter, no acaba de convèncer ningú i les piulades s’han convertit en una notable font de desinformació.
El 27 d’octubre de 2022, Elon Musk va adquirir Twitter, al qual va rebatejar com a X al juliol. En el transcurs dels últims dotze mesos sota la nova direcció, l'empresa ha acomiadat milers d’empleats i ha patit una disminució del 60% en els ingressos publicitaris, la seva principal font de finançament. Aquesta transformació no ha sigut ben rebuda pels inversors, ja que el valor de X ha experimentat una caiguda superior al 50%.
A més, molts usuaris perceben que la plataforma ha passat de ser una font relativament fiable d'informació a ser un canal propens a difondre desinformació, en part a causa de la relaxació dels filtres i les regles de moderació de contingut que anteriorment s'aplicaven. Publiquen molt ràpid, sense contrastar res ni citar fonts, i així aconsegueixen més visibilitat.
Pel que fa als plans futurs de X, l’empresa vol crear una aplicació tot en un: una plataforma per concertar cites, fer transferències de diners, cercar feina i, esclar, compartir notícies, imatges i vídeos. No obstant això, sembla que els usuaris ja estan satisfets amb aplicacions especialitzades existents i no mostren gaire inclinació cap a aquest tipus de "megaaplicació" a l'estil de la xinesa WeChat.
No és això, companys, no és això. Que sigui un dels homes més rics del món no li impedeix ser una persona tóxica, que a gairebé totes les empreses n’hi ha.
Que sigui una persona tòxica un veí del replà de l’escala ja és un inconvenient. Que ho sigui el teu alcalde encara és pitjor però que ho siguin els polítics que se suposa que haurien de vetllar per la cosa pública o els capitostos de les grans empreses multinacionals que són els que realment manen és del tot descoratjador. Que no ens passi res!