D'Ucraïna a Palestina, la persistència de la banalitat del mal d'Arendt

Anabel Cuevas Vega ( Infolibre, 18 de novembre de 2023) fa un article rodó dels conflictes Ucraïna i Palestina des del punt de vista de la filosofia politica d’Hannah Arendt.
La banalitat del mal és la capacitat de les persones per transformar actes cruels en rutines quotidianes, tractant-los com si fossin tasques normals. Per a Arendt la banalitat del mal era la incapacitat de reflexió sobre per què es fa allò que es fa.
El pensament d'Hannah Arendt ens allunya de la paradoxa de l'amic o de l'enemic que s'empra sovint per explicar la guerra als mitjans de comunicació.
Els mitjans de comunicació són un espai de banalització del mal. Encara que la premsa tracta d'apropar i conscienciar sobre el patiment dels altres, moltes vegades això té un efecte “desensibilitzador” o de normalització.
Mitjançant la simplificació dels conflictes o guerres els mitjans conviden la seva audiència a prendre partit en pro o en contra d'una de les parts, cosa que Arendt no estaria d'acord però que passa tant a la guerra d'Ucraïna com en el conflicte palestinoisraelià.
La realitat és sempre molt més complexa i la premsa actual banalitza, normalitza i simplifica en excés quan es parla en clau bèl·lica. Davant això, Arendt reivindica la importància del pensament com a arma contra la manipulació. La proliferació de les fake news i la postveritat són desafiaments contemporanis que cal abordar mitjançant l'exercici d'un judici crític (i polític).
En definitiva, l'anàlisi d'Arendt sobre la banalitat del mal ens incita a reflexionar profundament sobre la naturalesa de la condició humana i els perills inherents a la manca de pensament crític. La seva obra ens fa reconèixer que la capacitat de cometre actes atroços no es limita a “monstres”, sinó que pot sorgir en contextos on predominin la conformitat, la despersonalització i la manca de reflexió.
Arendt ens convida a mantenir-nos alerta davant les amenaces de la manipulació, la desensibilització i la normalització de la violència alhora que considera la participació política activa una cosa essencial per evitar la deriva cap a la violència i la guerra, és a dir, l'absència de política .