Torno a l’hort de cal Ton Xacó. Fa dies que no m'hi acosto i no val a badar. Arrencar les males herbes, regar, collir el poc que queda (albergínies, pebrots i escaroles), encalçar els calçots. Avui he plantat una dotzena d’enciams i una trentena de cebes.
Les bledes i els espinacs van creixent i els calçots despunten. Què més es pot demanar a la mare terra?
També he tingut uns moments per parlar amb les plantes, només faltaria! Tot plegat una hora i mitja del matí de dilluns, amb una bonança que enamora, sense un bri d’aire i amb un cel espaterrant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú