Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

1 d’octubre del 2023

Cobrar als amics

"Arribarà un dia que els catalans ho tindrem tot pagat quan voltem pel món". Parrafada solemne i temerària de Francesc Pujols, un eixelebrat que no va triomfar precisament per aquest bon averany, encara que sí per d’altres.
Rellegeixo un article de la Mònica Planas (Cobrar als amics. Mònica Planas, ARA, 4/12/2022). Fa esment d’una tendència que corre el perill de convertir-se en costum als Estats Units, cobrar als amics: l’amfitrió al final de l’àpat recorda als invitats els diners que cadascú li ha transferir al seu compte particular.
L’any que va farà 30 anys que una colla d’amics fem un àpat mensual a casa d’algú de la colla, inicialment de 4 parelles però que ja fa temps que s’ha ampliat fins a les 9. Com que avui hem dinat a casa fa uns dies se’m va acudir una broma, una idea de bomber que es deia abans: enviar un missatge al grup comunicant-los que havíem decidir amb la meva parella canviar el sistema i apuntar-nos a la moda americana. En resum: que per l’augment del cost de la vida doncs que el diumenge els cobrarem el dinar.
Les reaccions van ser de tot tipus: des de l’estupefacció més sonada fins a qui va captar la broma, d’altra banda molt ben tunejada de versemblança pel redactat de l’avís. No s’esperaven aquell escrit per part d’un amic després de 30 anys de compartir àpats.
Evidentment que es tracta d’una broma i haig de reconèixer que ha estat com un imprevist experiment sociològic que si ha constatat alguna cosa és que l’amistat no té preu.
Copio a continuació alguns fragments de l’escrit:
“AVÍS IMPORTANT en relació al dinar del dia 1 d'octubre.Tenir els amics a casa és un regal que no tenia preu… fins ara. La pujada de preus, especialment de l'oli, ens obliga a canviar de rutines. És una tendència que comença a imposar-se i nosaltres no volem perdre pistonada, tot i que sabem que els primers en incorporar-la sempre seran els més criticats.
S'ha acabat compartir àpats de franc, com fins ara, i això no té res a veure amb l'amistat, tot i que els amics es converteixen en clients. No posarem un platet a taula, que per això estan les aplicacions de pagament del mòbil.
Esperem que aquesta proposta, necessària però dolorosa, no destrueixi l'essència de rebre a taula la gent que estimes.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú