Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

7 d’octubre del 2023

Cerrar los ojos, identitat i memòria

Al cinema Kubrick de Vilafranca Cerrar los ojos,” la nova obra mestra del cinema espanyol que ha commogut el Festival de Cannes”.
Recordo gratament de Víctor Erice El espíritu de la colmena, estrenada el 1973 però que jo vaig veure a Madrid el 1981, considerada com una de les obres mestres del cinema espanyol. La pel·lícula gira al voltant d'una noia anomenada Ana, i de la seva fascinació per a la pel·lícula de terror americana que data de 1931, Frankenstein. El llargmetratge explora igualment la seva vida familiar i escolar. La pel·lícula ha estat descrita com «un retrat captivador de la vida interior d'un nen turmentat».
Cerrar los ojos és el retorn al món del llargmetratge de Víctor Erice 30 anys després del seu documental El sol del membrillo. Erice commou amb el seu cant al cinema com a identitat i memòria amb la seva darrera pel·lícula, que es presenta com a gran candidata al Goya.
129 minuts de bon cinema, que es fan llargs, posats a criticar alguna cosa. Bon guió i molt bones interpretacions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú