L’amor romàntic ha mort en temps de Tinder?

Llegeixo una crítica de cinema interessant (L’amor en temps de Tinder. Joan Llobera, NÚVOL, 19/10/2023). La cineasta Helena Hufnagel explora la por al compromís i les noves narratives de les relacions contemporànies. La seva opinió és contundent: l’amor romàntic ha mort. I, en tot cas, què és l’amor? Es difícil tractar un concepte tan abstracte com és el de l’amor.
La normalització de la solitud i de les relacions polígames, que defugen l’antiga visió exclusiva de la parella, han acabat per reconfigurar la narrativa que tenim de l’amor romàntic. Sí, l’amor romàntic ha mort, i nosaltres l’hem matat.
L'escriptora Maria Climent ha publicat la novel·la 'A casa teníem un himne' (L’altra Editorial) és entrevistada (Vilaweb 25/10/2023) i el titular és contundent: “La meitat de les parelles se separen i la vida continua”. L’autora torna a abordar la culpa familiar, i les segones oportunitats vitals d’un trio format per una mare i dues filles.
Les vides són fràgils i líquides. Els rols poden canviar moltíssim. Aquest llibre tracta de segones oportunitats i de com atrevir-se a canviar les nostres vides. Imagina’t que no, que tu prens una decisió quan tens vint anys i t’hi has d’aferrar tota la vida. De fet, a la vida, és clar, la meitat de les parelles se separen i la vida continua.
Marta Orriols (Anatomia de les distàncies curtes, Periscopi, 2019) relata 19 contes on l’amor va apareixent i desapareixent, on la gent està molt sola. Les dones se senten aïllades, al marge. Els homes se senten apartats, sense rol. Les distàncies curtes de les quals parla el llibre són ben clares: tots els personatges es miren de cara algun problema, algun conflicte, alguna persona. Tots busquen alguna resposta, perquè d’això va una mica la vida i la literatura (fragment del pròleg de la Jann Díaz). I totes les parelles estan desajustades, com penjant d’un fil.
Amb tot això me n’assabento que la Isabel i l’Agustí celebren el 50è aniversari de casament. Això sí que és una parella, com les d’abans, per a tota la vida. Per molts anys!
Afegeixo unes quantes parrafades amb un punt d’ironia, que tot ajuda:
- Contra qui et cases?
- Els matrimonis poden acabar bé o durar tota la vida.
- La felicitat és un invent del segle XVIII que funciona com una pastanaga davant d’un ase.
- Salud, dinero y amor.