Immersos aquests dies en l’eterna pugna entre Halloween i Castanyada, i en el debat de si les festes yankees importades desplacen o no les tradicionals que tot bon català ha de tenir marcades al seu calendari, val a dirique la festivitat de Halloween és, fins i tot, més antiga i nostrada que els panellets. Toma castanya! (Laia Baldevey, NÚVOL, 31/10/2023)
A Catalunya, la diada de Tots Sants fou celebrada durant segles amb gran severitat. I s’allargava durant nou dies, el que es coneixia com el Novenari de les ànimes.
Era costum abandonar tot caràcter joiós i festiu un cop arribat el migdia, dedicar la tarda a la visita de cementiris i fossars, encara que no s’hi tinguessin avantpassats enterrats, i oferir el prec i el dol per les ànimes.
La canalla havia de resar un parenostre per cada castanya, advertida que, si no ho feia, els esperits la visitarien a la nit i li farien una estirada de peus per cada castanya.
La mainada o els captaires anaven per les cases demanant la voluntat a canvi de resar o cantar uns goigs per les ànimes dels difunts de la família.
Paulatinament, la severitat de Tots Sants va anar diluint-se per donar pas a un caràcter molt més festiu en la seva celebració.
Avui dia poca cosa queda de la litúrgia. Es manté el menjar i el beure i poca cosa més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú