Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

22 d’octubre del 2023

El forat negre de la soledat no desitjada

El 2018 vam poder veure la fotografia històrica d’un forat negre, un dels grans misteris de l’univers, que diuen que té una massa 6.500 milions de vegades la massa del Sol i és a 53,3 milions d’anys llum de la Terra.
Els forats negres, imaginats a principis del s. XX per Albert Einstein i teoritzats per Stephen Hawking als anys 70, són una massiva concentració de matèria comprimida en una àrea petita que genera un camp gravitatori que engoleix tot el que l’envolta, inclosa la llum.
Talment com la soledat no desitjada. M’hi fa pensar en una entrevista recent al Jordi Basté on se sincera sobre la soledat: "Vaig necessitar ajuda psicològica".
El presentador d'El Món a RAC1, Jordi Basté ha concedit una entrevista parlant de la soledat. El periodista va sorprendre als seus seguidors quan va publicar una storie al seu compte d'Instagram repiulant l'Obra social, Sensibilització, Voluntariat i Cooperació de Sant Joan de Déu, una entitat sense ànim de lucre, que aposta pels cafès solidaris, Una iniciativa que lluita contra la soledat no desitjada, que cada cop afecta més persones i que s'ha convertit en la nova pandèmia silenciosa.
"És la sensació d'una buidor, d'una foscor, gairebé d'un blanc i negre i tothom passa per això. Els adolescents viuen molts sols perquè es pensen que a través d'una pantalla ho tenen tot i és mentida…" afegeix. Per sortir d'aquesta buidor, el periodista assegura que "hi ha un moment que fas un "clec": "Per això és molt important la psicologia. Tu mateix t'has d'animar a que hi ha un moment a la vida en que el teu cervell apretarà un botó i el blanc i negre passarà al color, i deixaràs de sentir-te sol per sentir-te independent, que sembla el mateix, però és molt diferent".
Al Regne Unit temps enrere van crear el Ministeri de la Soledat per tal de front a aquesta epidèmia del segle XXI. Realment fa falta un ministeri per combatre la solitud?
Les dades del Regne Unit el 2018, desoladores: nou milions de britànics se senten sols sovint o sempre. Fins al 75% dels avis viuen sense ningú que els acompanyi i 200.000 poden passar fins un mes sense tenir una sola conversa amb un amic o familiar.A causa de les dimensions del problema, el gener del 2018, la primera ministra Theresa May va crear el Ministeri de la Soledat. A Espanya, tot i que les xifres són més baixes, la soledat es considera també un problema social.
És un tema que cap professió el considera seu. Està clar qui diagnostica i qui tracta una malaltia, però la solitud, un tema molt psicològic, toca molts perfils professionals. Des de la treballadora social fins al caixer del súper –explica la investigadora Laura Coll i Planas–. Les polítiques de salut pública han de ser intersectorials, perquè tenen a veure amb la salut, la vivenda, el treball o el benestar social– i necessitem que l’abordatge sigui clar”. De feina n’hi ha molta. Som-hi!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada