Una de les tràgiques notícies del 26 d’octubre: centenars d'agents de policia busquen un reservista que hauria matat almenys 16 persones en un tiroteig a Maine, als EUA. L'estat de Maine, al nord de la costa est dels Estats Units és un dels més permissius amb la tinença d'armes. Lewiston és una ciutat de 38.000 habitants a 56 quilòmetres al nord de Portland, la principal ciutat de Maine.
I per enèsima vegada, una arma de guerra, un rifle d’assalt semiautomàtic. Aquest és el pitjor tiroteig massiu als Estats Units del 2023.
L'Associació Nacional del Rifle dels EUA és una organització nord-americana la finalitat de la qual és la defensa del dret a posseir armes tant per a la defensa personal com per a activitats recreatives. Es considera l'organització de drets civils més antiga dels Estats Units. El club posseeix 5 milions de socis.
El seu objectiu principal és protegir la Segona Esmena de la Constitució dels Estats Units d'Amèrica. La Segona Esmena a la Constitució dels Estats Units d'Amèrica, del 1791, protegeix el dret del poble nord-americà a posseir i portar armes. Estats Units és un dels països amb menors limitacions per adquirir i portar armes de foc. Ni ell govern federal dels Estats Units ni els governs estatals i locals no poden violar el dret a portar armes. El 2016, quatre de cada deu nord-americans afirmaven tenir almenys una arma de foc a casa seva.
Em pregunto què passaria a Vilafranca del Penedès, amb una població similar a la de Lewiston si a la meitat de les cases hi hagués aquest tipus d’armes de foc. Potser alguna festa nocturna, alguna reunió inacabable de la comunitat de veïns, algun partit de futbol juvenil o alguna mani acabarien com el rosari de l’aurora. L’ocasió fa el lladre i les armes l’assassí.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú