L’Andreu Lloret (L’alta muntanya i l’altra muntanya. La Directa 571, octubre 2023) ho té ben clar: cal reformular la concepció dels espais naturals d’altitud com a mers objectes de consum, però alhora fugir dels plantejaments sostenibilistes del capitalisme verd.
I és que els territoris d’alta muntanya banyats per la neu i la roca s’han endinsat sobre l’imaginari social en forma de producte i ofereixen infinitat d’opcions als impulsos consumistes.
La muntanya ha evolucionat fins a arribar a l’actualitat consumista dels tresmils pirinencs i els trekkings prefabricats d’alta muntanya o el col·leccionisme dels catorze vuitmils.
Les imatges de mesos enrere amb gent a collibè de xerpes trescant cap a l’Everest o les imatges de les deixalles que tota aquesta marabunta va deixant darrere seu són preocupants i significatives.
Esclar que també hi ha qui parla de "slow mountain", d’alpinisme romàntic, de caminar per conéixer, de l’art de caminar i d’escalar de forma ètica.
He rebut un missatge del Llorenç, amic muntanyenc amb experiència a l’alta muntanya i a l’altra muntanya. Em sondeja sobre la possibilitat de fer un trekking al Nepal la tardor de 2024. I aquí s’acaben les certeses i comencen els dilemes. Ai las!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú