L’Ignasi Aragay feia un retrat i uns comentaris molt afinats sobre Francesc Pujols (Francesc Pujols, superheroi català, ARA llegim 7/5/2016), una de les personalitats intel·lectuals més extravagants que ha donat la Catalunya del segle XX en el terreny del pensament, un personatge inclassificable.
La seva famosa profecia en el sentit que arribarà un dia que els catalans ho tindrem tot pagat quan voltem pel món, efectivament, s’està complint, però a l’inrevés. Els catalans, maltractats a casa nostra, no tenim més remei que seguir sortint a la recerca d’aventures que ens buiden les butxaques. Si restem a la terra mare, ens escuren; i si marxem, també.
Com diu l’Ignasi Aragay, la màgia pujoliana ha estat desemmascarada. Només ens resten, doncs, dues opcions: o seguim en un món de fantasia, el de Francesc Pujols, o ens llancem de cap a una altra cosa, assumint tots els perills que la realitat sempre comporta.
Viure de gorra, de renda o de la caritat són modes de vida ben diferents. Llàstima que en Francesc Pujols no l’encertés de ple!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú